JPEG - 940.1 kB
Rodrigo ens presenta el shakuhachi

Interculturalitat

Publicat: 16 / feb / 2011  |  2n Cicle

Els alumnes de tercer de primària dins del programa d’interculturalitat aquesta setmana hem treballat la cal·ligrafia àrab i la música japonesa.

En Mohamed Sabbar ens ha fet una breu introducció al magreb i als països del món àrab. Ens ha presentat les lletres, quina es la direcció que segueixen quan escriuen (de dreta a esquerra) i ha escrit els noms del nombres, dels mesos i d’algunes fórmules de salutació o felicitació.

JPEG - 899 kB
Situam l’escriptura àrab en el mapa.

Ha estat una mica difícil, sobretot escriure de dreta a esquerra i imitar el traç. Al final hem escrit els nostres propis noms en àrab. Tot aquest material és al passadís del primer pis de l’escola, prop de les classes de tercer.

D’altra banda en Rodrigo Rodríguez ens ha presentat l’emblemàtic instrument shakuhachi, una flauta de bambú també coneguda com a flauta "Zen".

JPEG - 940.1 kB
Rodrigo ens presenta el shakuhachi

Així s’escriu la música al Japó

Ens va explicar l’origen i la història de l’instrument. Varem poder veure com estava fet d’una canya de bambú tallada des de l’arrel. Ens va fer notar la diferència amb altres intruments de vent que coneixiem (clarinet,flauta) ja que el shakuhachi no té embocadura i això fa que la persona que el toca hagi de controlar molt la respiració i usar el diafragma per treure’n el so de l’instrument.

En Rodrigo va fer una menció molt especial al tema de la respiració, la concentració i la coordinació de moviments. Ens va parlar del budisme i una mica de la filosofia zen.

També ens va contar com els monjos Komuso tocaven l’instrument i obtenien a canvi de la música almoines i sostre per dormir. Més tard va haver de ser prohibit ja que els ninjas es disfrassaven de komuso per suplantar-los i aprofitaven per fer malifetes. La diferència era que els ninja no sabien tocar el shakuhachi.

Al final varem poder provar de fer sonar el shakuhachi y va resultar realment difícil, només algú en va treure un petit so.

Tant amb un taller com en l’altre varem poder conèixer formes d’escriure la música i les paraules d’una manera molt diferent de la nostra i igualment valuosa. I encara ens queda molt més per conèixer i aprendre d’altres cultures.